“ASPERGER: LA SÍNDROME INVISIBLE”

Font: http://jorgepradoz.blogspot.com.es/
Font:http://jorgepradoz.blogspot.com.es/

¿Què tenen en comú tots els personatges reals i de ficció de la fotografia anterior?. Doncs al marge de ser molt coneguts i, en el cas dels reals, d’haver destacat en els seus respectius camps,  també comparteixen  el que s’anomena “la Síndrome d’Aspeger”. La frase “intel·ligents però diferents” els definiria en bona mesura.

Aquesta síndrome fou descoberta per Hans Asperger l’any 1943, un any abans de que Kanner descrigués l’autisme, i per aquesta raó la va anomenar “psicopatia autista”.  Malgrat el seu descobriment, no es va prendre seriosament fins a finals del segle XX, tant per part dels psicòlegs i psiquiatres com de la resta de la societat.

És però, una síndrome difícil de diagnosticar, i per aquesta raó resulta, en algunes ocasions, “invisible”, i els que la pateixen se senten sovint incompresos i desconnectats del món que els envolta.

En aquest sentit,  tots tenim a la ment el famós personatge de Sheldon Cooper (de l’exitosa sèrie The Big Bang Theory),  la peculiar Dra Temperance Brennan (de la sèrie Bones) o l’emotiu Khan (de la pel·lícula “Mi nombre es Khan”, Índia 2010), tots ells magnífics exemples d’Asperger. Així, a  l’igual que el  Sheldon,  la Dra Brennan i el Khan, la major part de persones que pateixen aquesta síndrome tenen una intel·ligència per sobre del normal (tot sovint són brillants). Igualment, mostren rutines o rituals repetitius, així com també la tendència a parlar de manera massa formal o monòtona, i a interpretar les ironies de manera literal. D’altra banda, mostren un obsessiu interès per un objecte o tema en particular, la qual cosa els permet destacar de forma important en aquella àrea d’interès.  Ara bé,  no porten gens bé ni les crítiques ni no ser sempre els primers.

L’aspecte que particularment crida més l’atenció en aquestes persones,  és l’inadequat comportament social i emocional ja que són incapaços d’interactuar amb els demés, no mostrant cap empatia ni reciprocitat envers els altres.  Resulta complicat interpretar el seu llenguatge facial o postural doncs són molt rígids i poc expressius.   Es mostren sempre reticents als canvis, només es senten segurs en les rutines i les activitats pautades.

Malgrat que aquesta síndrome no té cura, amb una ràpida actuació i detecció és possible millorar alguns dels problemes més evidents, sobretot quant a les habilitats socials.  Així, en el cas dels “autistes” que viuen en el seu món, els “aspergers” viuen en el nostre món però a la seva manera. Per tant, amb un adequat tractament poden portar una vida plenament normal.

Si esteu interessats o sensibilitzats amb la Síndrome d’Asperger,  des  del Servei de Biblioteca i Documentació us podem facilitar  bibliografia i recursos  electrònics (articles de revistes, llibres digitals, bases de dades), que us permetrà endinsar-vos en aquest captivant tema.  I qui sap,  potser trobeu “el tema” del vostre treball de grau.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s